16 de novembre 2012

14/11/2012 Costalera, en l´esplendor de la tardor.

14/11/12 Amb aquesta excursió he pujat una de les muntanyes assenyalades fa molt de temps, i realment a valgut la pena, tant per la muntanya en si com per l´espectacle de la naturalesa en la tardor.
El Costalera es un pic enclavat dins la Sierra de Kodes, entre Navarra i Araba, que te una elegant carena, i que desemboca a una cima aerea. Aquesta excursió es millor fer-la a la tardor o a la primavera pels colors que adapten els boscos.
El camí comença desde el aparcament de la Ermita de Ibernalo, en el poble de Santa Cruz de Campezo.

Agafo una pista força ampla.

Fins a arribar a una bifurcació, on s´haura d´anar en direcció al Sendero de la Dormida.

Durant tot el trajecte em trobaré amb aquestes pintades.
Un altre encreuament, cap a la dreta.


Arribo a un altre encreuament, cal anar cap al Puerto de Nazar.

A partir d´aqui, m´endinso en el bosc i els seus colors.
Tinc davant les primeres muralles de la muntanya.
El camí comença a inclinar-se amb ganes.

Curiosos bolets, boca a baix.

El camí tapat per una catifa de fulles.

Colors de tardor.

Surto del bosc i arribo a un coll, caldrà seguir les indicacions, cap a dalt.

El camí s´endinsa un altre cop en direcció al Puerto de N azar.


Un cop en el puerto, agafo un cami entre els arbustos.


Ja es veu al fons el Costalera.

Mentre vaig pujant, vaig deixant enrere el camí que va en direcció al Joar, tapat per la boira.

Caminant entre la densitat dels arbustos.

Finalment arribo a la carena.


Una altra imatge espectacular del Costalera.

El Costalera desde el Pic de La Tortura.

A primera vista sembla una ascensió complicada.

Peró esta molt ben assenyalada.

El sender va bordejant per la dreta les roques.

S´ha de passar per aquesta escletxa.

I finalment arribar al cim!!!

Una Eguzki Lore.

Foto de rigor.


Vista del Barranco de la Dormida, per on baixaré desprès.

Ara toca baixar en direcció contraria per on he vingut.

Una baixada a sac paco...

Em trobo una petita font.
I desprès d´una llarga baixada, i desprès seguir un PR, arribo al Miradero de Inta.
Des d´on s´observa el Barranco de la Dormida, per on he baixat.
Mes colors.

Finalment arribo a la Ermita de Ibernalo.

Campana.

2 comentaris:

Maurici ha dit...

Impressionants els colors de la tardor, cosinot!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Una meravella, la tardor!